lunes, 14 de noviembre de 2011

Qui té por de Virginia Woolf, Daniel Veronese



MAGNÍFICS ACTORS: Un èxtasi. Veus, gestos, mirades... tot, tot, tot ho tenen els grans actors que fan d'aquesta obra una magnífica peça teatral. Tot i així, potser li vaig trobar a faltar una mica de ritme (o potser era jo que estava feta pols ;-)

lunes, 7 de noviembre de 2011

La nevada del cucut, Blanca Busquets




EMOCIONANT: Dues grans històries molt ben lligades que emocionen i et tenen amb l'ai al cor fins al final. Una meravella de novel·la, entenc perfectament que hagi guanyat el Premi Llibreter. Ho té tot per agradar tant el gran públic com al més minoritari: Històries rurals amb vocació d'universals, un plaer en tota regla, llegiu i recomaneu-la, val la pena.

Nota: 9
 

miércoles, 26 de octubre de 2011

El arte de perder, Lola Beccaria


MASOQUISTA: Una novela que engancha, pero que después el lector acaba por aborrecer al toparse una y otra vez con la idiotez de la protagonista, que no quiere ni puede romper con la sádica relación cibernética que mantiene con el protagonista masculino de la historia.
Sinceridad y buenos retratos psicológicos, echo en falta más trama o un recorte brutal de páginas. Final inesperado -un tanto surrealista- y muy cinematográfico.

Nota: 6,5

jueves, 20 de octubre de 2011

El comte Arnau, de Joan Maragall, per Hermann Bonnín


SORPRENENT: Original, bons actors (gran descobriment l'actriu principal, Anna Ycobalzeta), posada en escena diferent i gran, gran cor. La músican inmillorable.

Nota: 8

lunes, 17 de octubre de 2011

El oficinista, Guillermo Saccomanno



DESCONCERTANTE: Libro extraño, con personalidad. Personajes y lugares sin nombres, visión bizarra de la vida y de la psique. Pulso narrativo e interés -casi- hasta el final.

Nota: 6,5

jueves, 13 de octubre de 2011

Llibertat, Jonathan Franzen


MONUMENTAL: M'ha encantat, enganxat, impressionat. Una història que sembla senzilla però que Franzen li va posant capes, i capes i capes i n'acaba sortint un llibre fantàstic. Bona prosa, ritme i personatges rodons. Per posar-hi una pega, l'ocellet de marres m'ha arribat a cansar :-).

Nota: 8,5

Una novelita lumpen, Roberto Bolaño



DECEPCIÓN: lo empecé con ilusión y nada, ni he entrado en la historia, ni en los personajes, ni en la Roma que retrata, nada de nada. Un rollete, vamos. Reconozco que hay cierta introspección psicológica en los personajes potente, pero creo que, en conjunto, Bolaño no acierta.

Nota: 4